dijous, 1 de juny del 2017

Dublín, vist des de dalt d'un pont

Dublín és la capital d'Irlanda i una ciutat plena de pons. Aquell dia, la ciutat va despertar amb el cel enuvolat, com sempre, i es podien sentir les primeres gotes d'aigua caient.

El riu Liffey estava calmat i poc agitat. Només es movia pels vaixells de mercaderies que hi passaven  i la pluja que començava a caure a la capital irlandesa.

A sobre del riu que banya tota la ciutat, hi ha el Ha'penny Bridge, un pont que, cada dia, el travessen centenars de persones per anar d'un costat a l'altre. D'un color blanc gastat, el Ha'penny Bridge, té el seu encant. Des del pont tens una gran vista de Dublín. També es poden veure cadenats amb el nom de dues persones que van decidir sellar el seu amor.

Als extrems es veu el trànsit de la ciutat. Algunes persones anant a treballar o a l'escola, d'altres passagen i d'altres simplement disfrutant de les vistes.

Al fons de la imatge s'observa la cúpula blava del preciós castell de Dublín. Al voltant del castell hi ha els edificis d'algunes empreses.

Si mires bé, es poden veure dues grues, una mica amagades. Devien estar construint edificis moderns o fent obres.

En resum, és un día normal a Dublín.


dissabte, 20 de maig del 2017

Vull el meu berenar!

Quan vaig arribar a casa de l'escola, vaig anar a la cuina, com sempre, a buscar el meu berenar. Però em vaig trobar una sorpresa: no hi havia res. Vaig anar a buscar la mare i la vaig trobar a la seva habitació. Vaig trucar la porta i des de dintre vaig sentir la veu de la mare dient que passes.
Quan entro, el primer que li dic és:

- Mare, i el meu berenar?
- Avui no en tindràs, perquè estas castigat. - em respon ella.
- Per què estic castigat sense berenar? - torno a preguntar.
- Perquè et vaig dir que ordenesis la teva habitació i no ho vas fer. - em torna a contestar.
- Això no es just! - dic i finalitzo la conversa.

Passo tota la tarda a la meva habitació indignat. Més tard faig els deures i jugo a la consola fins que es fa fosc. Més tards, arriaba el pare de treballar i és l'hora de sopar. Surto de la meva habitació i vaig al menjador. Encara enfadat, m'assec i començo a jugar amb la pera que hi ha a la taula. La mare, canasada de la meva actitud de nen petit, em diu:

- Deixa de tocar la pera i demà tindràs el teu berenar. - content amb les  paraules de la mare, deixo de jugar amb la pera i començo a menjar el sopar. La mare torna a mirar-me i em diu:

- Però la proxima vegada que et demani algú ho has de fer. - dic que si amb el cap i continuo menjant.

dijous, 18 de maig del 2017

La família Belier

La família Belier és una pel•lícula còmica que és va estrenar el 7 de novembre del 2014. Està dirigida per Eric Lartigau. Té una durada de 105 minuts o ha estat rodada a França i a Bèlgica. L'idioma original és el francès i va tenir un pressupost d'11 milions de dolars. La música ha estat composada per Evgueni i Sacha Golperine. Està protagonitzada per: Louane Emera, François Domiens, Eric Elmosnino i Karin Viarc.

Aquesta pel•lícula va sobre una família sordmuda, menys la filla gran, Paula. Es veu com és la seva vida, tant a casa, ajudant els seus pares amb els animals de la granja, com la adolescencia a l'institut. Quan Paula decideix apuntar-se a la coral de l'institut, la seva vida dona un giro de 180.

La pel•lícula t'ensenya que s'ha d'estimar i donar suport a la teva família i que junts es poden superar les coses. Els actors i les actrius han fet un treball Excel•lent. Sobretot le família. Els personatges de la família s'han tingut que aprendre el llenguatge de signes, que considero que són  molt difícils. Els actors de la coral, encara que no tinguin protagonisme, han fet un bon treball i anaven tots coordinats. També és parla de temes actuals.


divendres, 10 de març del 2017

Pere Pluges: l'història del home peix

Va ser com una premonició del que en passaria durant tota la meva vida. Poc després de complir dos anys, vaig tenir el meu primer espant amb l'aigua. Em vaig ennvegar mentre bevia aigua en el meu biberó. Els meus pares em van haver de portar a urgències.

A l'estiu del 1960, jo, els meus pares, els meus i els meus cosins vam anar a la Barceloneta a passar el dia. Vaig apropar-me a l'aigua i, de sobte, s'em va venir una onada gegant i s'em va emportar. Després d'aquell incident, els meus pares van decidir apuntar-me a natació: al club de natació de Granollers.

Amb quinze anys, ja era un expert en la natació. Era la meva passió. Estava més a gust a l'aigua que al terra. Era tan bo que el meu entrenador em deia que algun dia estaria a les olimpíades.

L'any 1970, amb només vint anys, vaig tenir la meva gran oportunitat: poder particpar els jocs olímpics. No m'ho podia creure, estava a punt de fer realitat al meu somni.

Deu anys més tard, ja era el nedador més conegut del món. La gent em deia "El peix humà". Tenia dotze medalles d'or i múltiples campionats del món. La meva vida era perfecta.

Quan va acabar la temporada 89-90, vaig pendre la decisió més difícil de la meva vida: vaig retirar-me de la natació. Am b 40 anys acabats de complits, i mitja vida de carrera profesional, vaig pensar que era hora de penjar el banyador, les gafes i el casquet.

dissabte, 11 de febrer del 2017

Com influeix la publicitat en els joves?

Des del meu punt de vista, considero que la publicitat té un gran paper en la vida de la gent, concretament en la dels joves.

Avui en dia, trobem anuncis publicitaris a tot arreu. Sobretot a Internet i a les xarxes socials. A més, sembla que tot és perfecte. Sempre apareixen persones amb cossos perfectes. Noies altes, primes, amb els cabells brillants, bronzejades i plenes de maquillatge. I nois ple de músculs. Sembla que si no ens assemblem a ells no som bonics/ques.

 Molta gent de la meva edat veuen aquestes publicitats i es senten malament amb el seu cos. Això pot provocar moltes malalties, sobretot en noies, com l bulímia o l'anorèxia. També poden influir en l'autoestima de les persones. És a dir, alguns anuncis publicitaris són perjudicials, ja que en l'adolescència ens deixem influir per altres.

En conclusió, avui en dia, molts anuncis publicitaris ens ensenyen un model de persona en concret que no tothom té. I ara, que tothom utilitza les xarxes socials, ens afecta molt més. Per sort, encara hi ha molts joves que no fan cas de la publicitat i estan contents amb ells mateixos. La meva opinió és que estic en contra de la publicitat que pretén que tot sigui perfecte.

dijous, 9 de febrer del 2017

Carta de comiat

Estimat,

T'escric aquesta carta per agrair-te tot el que has fet per mi. Encara recordo quan et vaig veure per primera vegada. No m'ho podia creure. Estaves preciós. Estaves molt contenta de tenir-te al meu costat,

La nostra relació era perfecta. Quan necessitava ajuda sempre eres allà. Quan estava enfadada i no volia parlar amb ningú eres l'únic que feia que somrigués, Mai oblidaré tot els viatges que hem fet junts. Tots aquells moments que només érem tu i jo. Has marcat un capítol molt important a la meva vida i mai t'obliadaré.

I com cada capítol, la nostra història també té un final. No saps quin mal em fa deixar-te, però és pel nostre bé. No vull que creguis que algú ha influit en la meva decisió. Ha sigut, totalment, mev. Encara que ara estigui amb un altre, mai podrà canviar la nostra història.
Sempre estaràs al meu cor.

Una abraçada molt forta, antic mòbil!

dissabte, 26 de novembre del 2016

El meu futur d'aquí a deu anys

Actualment, tinc quinze anys, així que d'aquí a deu anys en tindré vint-i-cinc. Així és com em veig en aquell moment:

En els estudis, ja hauria acabat el batxillerat social fa set anys. Amb divuit anys. Possiblament estaria fent o ja hauria acabat una carrera universitària. M'agradaria fer la carrera d'administració empresarial, ja que vull treballar en una empresa o una multinacional. Hauria fet la carrera a la Universitat Autonòma de Barcelona (UAB).

En la feina, mentre buscaré feina en una empresa, estaria treballant de cambrera en un bar o en un restaurant per poder mantenir-me. També m'agradaria treballar una temporada d'hostessa de vols internacionals, ja que m'agrada nolt viatjar an avió i conèixer diferents cultures.

Com he dit en el paràgraf anterior, m'ha agrada molt conèixer diferents cultures i viatjar en avió i per això vull viure a l'estranger, com per exemple, a França, a Italia, als Estats Units o al Regne Unit.

Possiblament, el meu futur d'aquí a deu anys sigui així, esperò que sí.